Ha “nascut” Joan Fuster
Fa un quart de segle escrivia en
este mateix mitjà un article elegíac —“S’ha mort Joan Fuster”— dedicat a
l’escriptor de Sueca, que havia faltat aquell estiu del 92. Ara, amb un titular
“trampós”, parle del seu naixement. No, no m’hi referisc a cap resurrecció —la
brometa li faria gràcia a l’autor de “Nosaltres, els valencians”—, parle del
naixement del Museu Joan Fuster.
Vint-i-cinc anys han sigut necessaris perquè
l’intel·lectual més important del segle XX valencià compte amb un espai de
reconeixement, coneixement i estudi. Han calgut tres anys de Generalitat
socialista, vint de popular i quasi dos de socialista/Compromís perquè la casa
familiar dels Fuster, a Sueca, esdevinga museu dedicat a l’escriptor. Només
l’ajuntament de la ciutat va mantenir la flama de l’esperança en aquells anys
foscos.
No m’entestaré a destacar l’alt
grau d’ignomínia cultural que ha representat el llarg període de deixadesa i oblit: els socialistes dels
noranta estaven atenallats per les pors i les mediocritats; els populars, fins
al 2015, massa preocupats per desfer-nos com a país i plenar-se les butxaques
“al caloret” de la ignorància dels votants.
Per això hui ens felicitem,
perquè, ara sense trampa, des del passat 25 de gener podem dir que “ha nascut —el
Museu— Joan Fuster”, l’entorn físic que dóna aixopluc a l’Espai Joan Fuster: Aula
didàctica de Cultura Contemporània, Càtedra Joan Fuster, de la Universitat de
València, i el mateix Museu.
“¿Què qui era —és— Joan Fuster?”.
Esta pregunta retòrica me la feia també en l’article de 1992. Em consta que
molts dels lectors i lectores en tenen coneixement. Però, per a aprofundir-hi,
aquest web:
I una visita al Museu Joan Fuster, de Sueca, obert de dimarts a diumenge, ens
ajudarà gojosament. Ah, i davant la perplexitat d’aquest segle XXI, llegiu Joan
Fuster. Vos vindrà bé: un xut de lucidesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada