Els cigrons de Sant Bonifaci
A Glòria, Javier i Martina:
Capitania dels Llauradors-2017
M’ho contà el meu iaio Vicent, Quena. Quan la
nostra vila feia Moros i Cristians del 12 al 15 de maig, molts “petrolancos”
solien assistir a la romeria a l’ermita de Sant Pasqual Bailón, a Orito
(Montfort).
El sant aragonés va ser un franciscà miracler del segle XVI. A
Orito passà una temporada de monjo, perpetrant miracles i, segons la tradició,
ballant mentre resava.
El iaio Vicent m’explicava que molta gent de
Petrer solia anar a Orito a fer sacrifici per alguna promesa feta al sant. Dos jóvens
petrerins, coneguts seus, hi anaren després de Sant Bonifaci amb el ferm
propòsit de complir promesa perquè van salvar la vida d’unes terribles febres
tifoides. Tots dos acordaren pujar junts des del llogaret a la cova del venerat patró
caminant amb espardenyes i calcetins plens de cigrons.
Només encetar la marxa, un d’ells començà a
queixar-se de dolor, l’altre, estoic, l’animava amb paraules beatífiques i
d’alè. Però ca, ni per eixes: l’amic vinga fer carasses de patiment!
Descansaven
cada poc i... torna-li. Els últims metres foren un autèntic calvari per al
dolorit, com correspon a una bon penitent.
Arribats a la coveta feren les oportunes oracions
i tot seguit es llevaren les espardenyes i els calcetins. El més ràpid va ser
el patidor: els seus peus eren els d’un eccehomo: blaüres, talls, sang...
L’altre, se’ls va llevar més tranquil. Dels calcetins va traure una pasta molt
suau que llançà a terra.
—Però com...?— va dir exaltat l’amic.
—Home, vam parlar de cigrons, però no vam dir com.
Així que jo li vaig dir a ma mare que me’n guardara un quants del “putxero” de
Sant Bonifaci i el vaig usar per a complir la promesa.
Sant Bonifaci que fóra...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada