PLATJA LISSA, XURROS I TOM JONES

 

Platja Lissa, xurros i Tom Jones

Ha arribat l’estiu, temps de vacacions. Jo, als onze anys vaig fer les meues primeres vacances de platja. Va ser a Platja Lissa, la segona quinzena de juliol fa 57 anys. L’evocació ha esta més poderosa encara perquè fa unes setmanes vaig fer una ruta BTT des de Petrer fins a la mateixa Platja Lissa tot visitant el Fondo de Crevillent i Elx que vos recomane molt encaridament, no necessàriament en bicicleta i preferiblement a la tardor i la primavera: un espai natural que hem de protegir i estimar com a bona gent que som.

Tornem, però, a l’evocació: l’arena grissa, la platja calmosa, calenta —massa calenta per al meu gust— i d’un desnivell desesperant —més de dos-cents metres perquè s’afone un metre— em feren pensar amb la mama banyant-se amb mi i més feliç que un gínjol per prendre el bany en eixe espai aquàtic amable i sense sobresalts. A aquesta potent i tendra imatge en seguiren d’altres: ombrel·les, hamaques, matalassos d’aigua, tovalles, “xiringuitos” i la paradeta de xurros d’aquell temps.

Jo vivia tots els matins la meua particular aventura xurrera quan ma mare m’enviava de matí a comprar els xurrets. Llavors primer em banyava en una aigua cristal·lina, fresca i envoltat de peixets que em mossegaven els peus i els turmells, nadava fins que l’aigua em cobria i tornava a la vora de la mar, m’eixugava mínimament i comprava el deliciós desdejuni de farina fregida.

 

I estant amb eixes connexions neuronals que són els records, em va venir al cap el meu despertar al gust per la música pop estiuenca, les cançons d’estiu més o menys horteres. En tots els bars hi havia màquines de discos —jukebox— i en elles sonaven insistentment Delilah (1968) i It’sNot Unusual (1965). Jo no em cansava de sentir-les. Que bo el Tom Jones! Un dia li vaig cisar unes pessetes a la mare quan tornava de comprar els xurros i les vaig ficar al jukebox, em vaig col·locar a una distància prudencial del bar i vaig sentir les dos cançons del Tigre de Gal·les, quin goig!

Són flaixos vacacionals i prou.