Les «línies» d’ensenyament en valencià: Petrer

 

Les «línies» d’ensenyament en valencià: Petrer

En reconeixement a la dignitat de les famílies del CEIP La Foia

Des de 1983 es va començar a ensenyar valencià a les escoles: tres horetes a la setmana i prou. Era un primer pas, insuficient. Ben prompte, els mestres i les famílies més conscients exigiren el dret de veritat: Escola Valenciana, escola en valencià. La tímida Generalitat Valenciana, tan generosa en nòmines i prebendes, li tenia por al valencià, la nostra llengua pròpia.

Acceptaren com a “mal menor” les «línies» en valencià: una aula usava com a llengua d’ensenyament el valencià i l’altra el castellà. Ben prompte s’escamparen les «línies en valencià» per tot el país. Finalitzant la dècada del vuitanta i iniciant-se la dels noranta, les escoles públiques més prestigioses i innovadores començaren a comptar amb les seues «línies» on s’escolaritzaven els fills i filles de les famílies més conscients educativament i on ensenyaven les i els mestres més innovadors i compromesos.

 

A Petrer va caldré lliurar una petita batalla cívica, educativa i idiomàtica: un regidor d’educació i un director escolar, “de cuyo nombre no quiero acordar-me”, com deia el Manco de Lepanto, feren tota classe de tripijocs per evitar-la o obstaculitzar-la. De res els va servir. El curs 88-89, al CP Reina Sofia es va posar en marxa la primera línia en valencià amb vint-i-dos infants petrerins de quatre anys. La sensibilitat de l’alcalde del poble, el director territorial, l’inspector educatiu en cap i, sobretot, la tasca reivindicativa dels familiars va donar els seus fruits: un model educatiu de qualitat basat en la immersió lingüística encetava un camí d’excel·lència pedagògica. Ben prompte s’escampà a altres escoles del poble gràcies, especialment, a l’acció d’una exemplar inspectora educativa.

Podrien haver crescut més. L’administració del PP ho va impedir mitjançant fosques maniobres. Després vingueren els del Botànic amb el seu estúpid i rimbombant PEPLI per propiciar la desfeta del millor model educatiu bilingüe que han conegut els col·legis públics de Petrer. Ara el “(mal)conseller” Rovira amb la seua absurda i irresponsable consulta ha acabat de rematar el camí de l’excel·lència pedagògica basada en el plurilingüisme de qualitat. Alguns resistents han quedat, però. Esperem que vinguen temps educatius i idiomàtics millors. Esperem ve d’esperança. Jo en gaste poca, d’esperança. Soc un vell escèptic que vaig fer i faig el que s’ha de fer. La fe en el futur de l’idioma li la deixe als jóvens.