.jpg)
Fa quatre anys ens
va deixar Héctor Navarro Guillén, director dels mitjans de comunicació
municipals fins a la jubilació. La primavera del 18 li vaig dedicar unes
“ratlles” que es publicaren a EL CARRER, un pense que sentit paperet
d’urgència, on destacava tant la nostra amistat com les profundes divergències
que —ai!— ens unien.
Héctor va muntar al
costat de les “Escoles Nacionals” una llibreria iniciant-se la dècada dels 70
que acabà tancant pocs anys després. En el seu origen responia a aquella idea
utòpica del final del Franquisme i la primer Transició —al no-res— de ser un
espai culte, popular i democràticament airejat: cosa de progres, gent tronada i
de “malviure”. I a gosades que ho va aconseguir una miqueta. Ja ho vaig
escriure: «Als memorables 70 va posar en marxa un
utòpic projecte de llibreria/espai cultural per a construir la democràcia dels
somnis, no la d’ara—la llibreria Demos—, i vaig tenir la sort de ser client, dependent “a ratets” i manifasser de la interessant rebotiga de
clandestinitat i pecats, on em vaig avesar a amar els llibres... [Un] bell
projecte de quan la lectura, la cultura i la llibertat es cuinaven, ves per on,
a...» llocs com la llibreria
Demos.
Allí es feien recitals de poesia i
lectura de llibres, reunions i contactes clandestins de rojos i “perillosos demòcrates”, xarradetes amables —recorde haver-hi ensenyat a un
“conegut” a fer arrels quadrades—, es fullejaven els volums que omplien els
prestatges —la festa de l’olor a tinta i les paraules prohibides— i se’n compraven,
de llibres! Va ser on vaig desplegar la meua passió lectora i d’home de llibres, si bé que ja l’havia començada en
la infantesa de la mà del iaio Vicent “Quena”.
Jo, sovint, n’hi comprava: la
col·lecció barata i “marxistoide/cristiana” de ZYX/Zero; El Capital, dels senyors Carles i Frederic; l’impactant La madre, de Gorki; el “best seller” Técnicas sexuales modernas; l’Ulises, de James Joyce, en argentí —llengua
de la qual és dialecte l’espanyol, com sabeu— i, naturalment, l’Antología rota, de León Felipe, amb
aquells versos tant excitants o més que
el Técnicas...: “cuando Franco, ese
sapo iscariote y ladrón...”. A la Demos vaig iniciar la meua biblioteca.
Després vindrien desenes de llibreries més, milers de llibres més, buf!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada