CAFEÏNÒMAN?
Jo no puc dir que
soc un cafeïnòman però perquè m’ho prohibix el diccionari, ja sabeu, el “codi
de circulació de les paraules”. Prenc, no obstant, molt de café i ausades que
m’agrada. Des de quan? des de sempre. Soc de família paterna cafetera, de tota
classe de cafés, des dels d’”olleta i calcetí” a l’exprés més potent i aromàtic.
El cafè —els cafés— els prenc tots: els bons i els roïns. Ho faig amb llet
—poca o poquíssima—, però sobre tot sol i amb una miqueta de sucre.
Els meus primers prodigiosos
cafés els vaig gaudir com a infant de pantalons curts i cames costrides amb la
iaia Angelina. Eren bombons que preníem al bar de ca Coixa, a la Foia. La iaia,
admirablement prima —un secall—, li afegia sucre al bombó. Jo als díhuit anys
encara prenia bombons. En tinc una anècdota: a l’estació d’Atocha (Madrid,
Espanya) me’n vaig demanar un a les sis del matí i em volgueren donar un
“bombón helado”: esta gent mesetària!
A casa dels pares, café
instantani amb llet. D’estudiant, cafè amb llet al pis i cafés de bar de tots
els bars: de la cantina de l’escola de Magisteri als del barri de Sant Blai.
Tinc molts records o flashos cafeters: les primeres màquines de monedes i
cafés; els insuperables cafés d’olleta de ma sogra; la prohibició de prendre’n
de la doctora Josefa, que vaig complir disciplinadament... durant tres mesos;
els “experiments” de la memòria, el café fort i un poquet de sucre; els
“carajillos” o rebentats de conyac, rom o ginebra, que era com els prenia mon
sogre; les “hiperbondats” del café descobertes últimament i el poc que té a
veure amb la tensió; els imprescindibles “carajillos” de rom prescriptius als
esmorzars “gastrobikes”: sense “carajillo” no hi ha pedalades.
Per cert, demaneu
“un café”, res d’“uncafessolo”, això és d’esnobs... Ah, visc enmig d’un joiós
bosc de cafés i cafeteres: a casa quatre; a la facultat tres; al carrer, al
món, totes les que trobe en les cafeteries.
Comptat i debatut,
m’agrada el café: el bo i el roí, però visc enamorat del molt bo, de
l’excel·lent. Iep! i no soc cafeïnòman, ho prohibix el Diccionari Normatiu Valencià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada