VACUNAR-SE

Estem immersos en una campanya de vacunació de proporció gegantines. Al llarg del 2021 ens vacunarem milions d’ésser humans contra el coronavirus. Cal desitjar i exigir que arribe a tots els racons del món, que la pobresa no siga un obstacle per accedir al dret a ser vacunats.

En estos dies m’han vingut al cap les “meues” campanyes de vacunació. Les evoque sense cap ànim de rigor i certesa: les evoque i prou. les pràctiques inoculatòries del sèrum de les vaques malaltes de pigota o verola que el metge Edward Jenner va establir a finals del segle XVIII com a definitives per a sanar —o prevenir— la malatia de la verola en els humans són l’origen de les vacunacions. L’alacantí Francesc X. Balmis i Berenguer organitzà als inicis del XIX la mítica expedició des d’a Corunya a Amèrica de xiquets infectats de pigota per a vacunar la població de les colònies  del Regne d’Espanya.

Passaren anys i panys, i al 1944 s’encetaren les vacunacions massives a Espanya: contra la pigota i contra diftèria. Més tard s’afegiren la pallola, la tisi, la poliomielitis, etc. Jo les associe totes a l’escola i en tinc un record especial de quatre: la de la “pòlio” perquè alguns xiquets o xiquetes de la meu generació no foren vacunats i quedaren coixos per a tota la vida; la de tisi o tuberculosi perquè, si no vaig errat, s’administrava amb un terró de sucre i la de la pigota perquè era la més cridanera, s’administrava causant una ferida en el braç amb un tiralínies, els dos tallets evolucionaven cap a una pupa costrosa que oscil·lava entre la grandària d’una llentilla i d’una moneda d’euro. Algunes eren tan vistoses que es cobrien amb gasetes i esparadrap o amb una mena de gabieta feta amb tela metàl·lica per evitat que s’escorxaren. Entre els xiquets del meu temps era motiu de prestigi desenvolupar un reacció vacunal com estes, que acabava deixant una evident cicatriu redona en el braç esquerre de molta gent, que encara lluïm. 

D’adult també m’he vacunat, però sense la mística de la infància: un bac amb la bici per una senda de cabres i ovelles va fer que em posaren la de la ràbia o antitetànica i la meua condició de projecte d’ancià m’ha dut a què des que tinc seixanta anys em pose la de grip totes les tardors. Ara espere l’anticoronavirus en candeletes. 

La senyora Araceli, la primera persona a Espanya vacunada contra la COVID-19