Un bon amic petrerí em suggerí el
passat desembre que li dedicara una “rella recordatòria” al gran actor alcoià,
Pep Cortés, traspassat fa dos mesos. Este paperet, com ben bé sabeu els qui el
llegiu, no funciona amb dates exactes. S’activa, més aïnes, per sensacions i
percepcions dels temps pretèrits. L’amic que amablement em proposà escriure açò
compartia amb mi un record ben tendre: la representació de “Qui vol un miraclet?”,
de Dario Fo, de la qual era actor Pep Cortés. L’obra es va escenificar al CP
“La Foia”, als inicis dels vuitanta, i va resultar un èxit tan divertit com
impactant. De fet, el llavors ja veterà Cortés, va fer un salt qualitatiu
important com a actor reconegut nacionalment amb esta comèdia. La carrera de
l’alcoià s’omplí d’èxits cinematogràfics, televisius i, sobretot, teatrals. Una
senzilla consulta a la xarxa vos ho ratificarà.
Un quart de segle després, el
2006, Pep Cortés tornà a Petrer absolutament consagrat per representar el
monòleg antimasclista “Còmplices”, escrit per la seua paisana i amiga,
Isabel-Clara Simó que, aquella freda nit de gener, ens acompanyà al Teatre
Cervantes. Actor i escriptora es trobaren després de la representació en
distesa i amable conversació a ca Luis Sala. En done testimoni.
Isabel-Clara ens deixà també el
passat 13 de gener. La tardor se’n va anar sumint-nos en la tristesa i l’hivern
ha arribat amb la intenció d’ancorar-nos-hi. No ho aconseguiran. El record de
l’homenot i la donassa d’Alcoi —intel·lectualment lúcids, artísticament
brillants i humanament combatius— ens esperonarà alegres en el nostre compromís
cívic i cultural per sempre.
I ho diré furtant-li en
premeditat plagi les paraules a Isabel-Clara: “Trobarem molt a faltar a Pep
Cortés, l’amic, l’actor i el director; trobarem molt a faltar a Isabel-Clara
Simó, l’amiga, l’escriptora i l’activista.
I a sobre tots dos són d’Alcoi!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada