SEX & DRUGS & ROCK & ROLL

 Sex & Drugs & Rock & Roll (I)

                            «Sex and drugs and rock and roll

                             Is all my braind and body need»

        (Ian Dury, 1977)

La cançoneta va vindre vuit anys després, però al 1969, acabats d’encetar els any “Ze” —onZe, dotZe... quinZe, setZe—, mentre un home xafava la Lluna, un grapat de púbers nascuts en la segona meitat del cinquanta ens encaminàvem cap a l’adolescència setantera tot descobrint el sexe, les drogues i el rock fent “bye bye, infància!”.

Dir el que acabe de dir queda poètic, però... anem a pams: descobríem les xiques, les “palles”; el tabac, els “cubalibres”; la música —hortera/bona?—. Tot s’amalgamava amb les hormones i la repressió ambiental per a contribuir a la nostra educació biosentimental.

 La cosa era que l’altre sexe ens el miràvem estranyament: les manyaques ja no eren manyanques, eren uns éssers distints a nosaltres amb rostres i cossos atractius (ulls, boques, nassets, cuixes, mamelletes, culets...) que ens sorprenien, excitàvem i, normalment, ens hi quedaven molt distants. Les tractàvem poc, les coneixíem poc, però les miràvem molt: era l’educació sexista i patriarcal d’aquells temps.

Això es lligava als estímuls cinematogràfics, televisius i publicitaris, o a les llegendes narrades pels qui tenien tres o quatre anys més que nosaltres: una farra d’hormones corporals en fèiem de les seues. S’imposava la descoberta del cos. Com que les ereccions eren relativament freqüents, rematar la faena era fàcil: cascar-se-la, pelar-se-la, fer la mà, o dit cultament, masturbar-se —masturbar-nos— formava part de les nostres vides entre pecats, cegueses, futurs fills “tontos”, grans a la cara, fluixeres de cames i totes aquelles bestieses que se vos puguen ocórrer.

Alguns “ze” precoços anaven amb xiques i, clar, ens causaven sentiments que es movien entre l’enveja i el menyspreu. A bacs descobríem el sexe i potser també l’amor.

Al pròxim lliurament, “Drugs”. Bon Nadal i Venturós 20!