SETEMBRE O L'ANY ESCOLAR

Setembre o l’any escolar

          «Per a mi, antic que em sent,

                      setembre és el més mes dolç de l’any,

    el temps d’or del raïm,...»

(Josep Piera)

L’any per a mi comença al setembre. Si més no des de 1968. Jo sóc d’any escolar, amb un petit parèntesi entre 1978 i 1981, que vaig fer de sabater.

El setembre de 1968 —amb onze anys!— vaig formalitzar jo solet la matrícula per fer el batxillerat a l’institut “Azorín”. La cosa va ser emocionant. Des de llavors, cada inici de curs en aquell modern centre educatiu, al que s’arribava per camins i sendes, era tota una descoberta: companys, companyes; professorat nou; llibres de text adquirits a la llibreria Vidal; materials escolars sofisticats i l’esperança d’aprovar-ho tot al juny. 

Quan açò no passava, el setembre tenia afegida la tensió de l’examen de final. T’ho jugaves a una sola carta, tot i que acudint durant l’agost a la corresponent acadèmia eldera per a recuperar (“Don Emilio” o “Don Godo”).

COU, selectivitat i a Alacant, a fer-me mestre a l’Escola de Formació del Professorat d’EGB, al Tossal, a la vora del castell de Sant Ferran. I entre que començava i no començava el curs ajudava a vendre llibres de text a la llibreria “Demos”, de Petrer, o em treia el carnet de conduir. La carrera de Magisteri em va permetre conéixer molta gent de les comarques meridionals, participar moderadament en la conflictivitat sociopolítica i universitària de l’època, viure fora de casa en pensió o pis d’estudiants, fer amigues i amics i aprendre alguna coseta per a exercir el bell ofici a què em dedique trenta-huit anys.

 Al 81 vaig reprendre els meus anys escolars, ara com a mestre, al col·legi de “La Foia”. Seguiren l’institut “Azorín” (adés alumne, ara professor) i la Facultat d’Educació de la Universitat d’Alacant. I en eixes estem. Any d’Ensenyar i Aprendre 2019-20!