Una altra «Nit de Sant Joan»
Teclege esta “rella de records” a
poques hores de la màgica Nit de San Joan, la de les fogueres solsticials, la
dels encanteris i enamoraments, la que saluda el ja arribat estiu meteorològic
amb revetles i coques; o rotllos amb gelat, com fem a Petrer. Sí, perquè,
“Nosaltres el petrerins”, ja anticipàrem les fogueres estiuenques a la Nit de
Sant Antoni, demostrant així la nostra antigor antropològica
Però no, no dissertaré sobre la
dicotomia Sant Antoni/Sant Joan. Hui vos oferiré un paperet sobre “La Nit de
Sant Joan”, el Musical —Oh yeah!—. Una enorme festa escènica que amb bona
música, tan bella com alegre i divertida, em va permetre, en els inicis dels
huitanta, viure la Nit de Sant Joan de la mà de l’extraordinari grup de teatre
català “Dagoll Dagom”, a partir d’un text de Miquel Obiols i, sobretot, de les
melodies i les lletres de l’inigualable, l’insuperable, l’insubornable senyor
Jaume Sisa!
Aquell espectacle, que vaig
disfrutar en directe tres vegades —una en català, a Alacant; i dos en castellà,
a Granada i Elda—, em va enamorar i impactar tant que, des de llavors, fa més
de trenta-cinc anys, quan em ve de gust, em munte la meua particular Nit de
Sant Joan: al juny o al novembre; faça calor o fred; ploga o bufe el vent; sol
o en companyia...
I esta és la meua invitació.
Lector, lectora, entra a Spotify, o qualsevol altra plataforma musical, clica
“Nit de Sant Joan” i prepara’t per a l’espectacle sonor. Canta l’himne
santjoaner, viu les aventures del Bombero Joan,
fes de cabareter amb el Gran Jordiet, balla un “canto arrimao” amb “Te
esperaré el domingo” , pega-li a la coca, marca’t un vals elegant o un rock
& roll clàssic amb el Macari, deixat seduir pel “Follet Trapella”...
«Doneu-me xampany, que és la nit
més curta i el dia més llarg!».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada