Votar amb Franco
Recorde que durant el franquisme
també es votava. Segons les dades que he consultat a Espanya van haver tres
referèndums, dos eleccions a Cortes i huit eleccions municipals entre 1947 i
1976.
El 1966 va haver-hi un referèndum
en què la Policia Nacional i la Guardia Civil no impedien votar i, clar, el
democràtic poble espanyol, amb tantes facilitats, va donar el seu “Sí” a la Ley
Orgánica del Estado per un 95,6%, cosa que demostrava que tota la ciutadania
vivia en pau sota la protecció del dictador. Jo parava orella entre els adults
del meu entorn i sentia la broma aquella que deia “si votes ‘sí’ vol dir que se
quede Franco i si votes ‘no’ vol dir que no se’n vaja Franco”. El debat
polític, com veieu, era apassionant.
En el meu record estan també
algunes eleccions a Cortes i al Consistirio. Es votava per “tercios” —no de
Flandes ni de la Legión, no—, era allò de “familia, municipio y sindicato” i
tota la peixca. Se’n deia “Democracia Orgánica”. Ara se’n diu “Monarquia
Parlamentaria”. Recorde algunes campanyes electorals: havia falangistes bons i
roïns, monàrquics, “Opus” i “gente despolitzada”, que és el que recomanava el
Caudillo.
Evoque fins i tot un patètic eslògan: “Si eres alicantí, vota per Antolí”.
Un clar exemple que demostra que Franco no va perseguir mai l’idioma.
Un “simpàtic” falangista que
impartia FEN a l’institut ens explicava entre riallades grolleres que això de
“democracia orgánica” volia dir que a Espanya es feia “lo que la salía a Franco
de sus organos”. Supose que estaria pensant en exiliats, presos, torturats i
afusellats.
En el Régimen de Franco es votava
el que volia i com volia el dictador. No com ara, en el Régimen del Borbón, que
els ciutadans voten allò que volen votar, o no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada