La
minoritària «Constitución Española» de 1978 té
quaranta anys. Vivim un 25% dels qui la vam
poder votar. Només l’aprovà
un 58% dels ciutadans
amb dret a vot. Un poc més de nou milions de
persones del
cos electoral de 2018 vam tenir l’opció
de votar-la, o no, en un sentit o altre:
nou milions
només dels 37 que avui poden dipositar una
papereta en les urnes de
l’Estat. Clar i ras, 5 milions
dels quasi 46 milions d’habitants del “Reino
de España” de hui li van donar el seu sí.
Direu el que
vulgueu, però en termes demogràfics la «Constitución del 78» és ben poc
democràtica, no? Un (1) de cada nou (9)
ciutadans actuals li va dir “Sí”.
Gloriosos crítics i
bel·ligerant amb aquella/esta «Constitución», que fins i tot veien raonable
l’abstenció en el referèndum, com un reputat mentider dit José María Aznar, ara
l’abracen libidinosament: coses de la “derecha extrema”. No ens enganyem: la
«Constitución» actual va estar feta amb por, amnèsia, “bonisme” i algun que
altre esgarrifós soroll de sabres i
botes de caserna. Negar-ho és de cínics.
Jo ni vaig votar
que sí, com demanaven els “consensats”, ni vaig votar que no, com demanaven
l’extrema dreta i l’extrema esquerra; ni m'hi vaig abstindré, com demanaven
altres dels mateixos extrems amb la simpatia del salvapàtries d’Aznar. Vaig votar
en blanc: un vot de (des)confiança.
Dos títols —el II i el VII— i alguns articles —1.3, 3.1, 3.2, 8.1, 16.3, 145 i
155— van acabar per fer que no m’apanyara. Ja ho sabeu: la «Corona Borbónica»,
el supremacisme lingüístic del «castellano», el poder omnímode de les «Fuerzas
Armadas», els privilegis de la «Iglesia Católica», les trampes de les autonomies
i el centralisme enverinat del 155.
Xe, i ho vaig
encertar. Com diria aquell: “¡Se
constituyan, coño!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada