“Lucha libre” a Elda
Què significa lluita. Què significa lliure.
(Joan Margarit)
Açò que contaré seguidament
difícilment ho podrà contar un xiquet d’ara quan tinga seixanta anys. Vivim en
els temps de la correcció política i educativa. Un “angelet” pot carregar-se al
cap del dia dos-centes persones en la realitat virtual, però no pot vore com es
fot una “costalada” un tio en un quadrilàter de “cach” o “lucha libre” —lluita
lliure—.
Com a infant dels seixanta vaig
tenir la sort d’assistir alguna nit d’estiu a les vetlades de “lucha libre” que
es feien a la plaça de bous d’Elda. El pare i jo agafàvem la Bultaco i cap a
Elda. L’ambient intergeneracional i “mascle” era indiscutible, certament. Al centre
de la plaça un ring ben il·luminat, i a les cadires i a les graderies un públic
entregat. Cinc o sis combats de distints pesos i alguna que altra estrella del
món del “cach”.
Els enfrontaments estaven
manegats: la paraula més comuna en la nit era “Tongo!”, però tots disfrutàvem.
Hi havia bons “tongos”, que el públic celebrava, i “tongos” roïns, que
disparaven les ires i els insults més feroços i creatius —bona part del meus
renecs i blasfèmies el vaig adquirir
allí divertint-me: se’n diu aprenentatge significatiu—. El papa sempre
m’explicava que els “tongos” més elegants —claus, “girimbeles” i caigudes
espectaculars— els practicaven els lluitadors que pesaven poc i estaven àgils.
Hi havia combatents que eren els
“malos” i altres que resultaven simpàtics i heroics. Vaig veure bons combats,
lluitadors del rogle territorial —el Gitano d’Elx, els germans Pizarro, Chato Pastor...— i altres
mítics, com un gegant francés, que no recorde el nom; el “Diablo Rojo”, que
sempre queia plantat, i “Santo, el Enmascarado de Plata”. Foren nits de lluita
lliure memorables i l’”hòstia” de divertides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada