dimecres, 25 d’octubre del 2017

INEM AZORÍN, L"INSTITUT" - 50 ANYS



INEM Azorín, l’”institut”- 50 anys



De l’INEM Azorín a l’IES Azorín —d’Elda i Petrer, de Petrer i Elda—, cinquanta anys: una bella manera d’haver escrit la història comuna d’estos dos pobles “feliçment condemnats a entendre’s”. Mig segle d’ensenyança mitjana o secundària de milers de ciutadans i ciutadanes de la vall.

Vicent Brotons - 1968

 Amb pantalons curts, impressionat per l’edificació, a més d’un quilòmetre de casa, per camins, sendes i bancals arribava aquell infant de silencis a l’INEM Azorín un matí de primeries d’octubre de 1968. Amb un bon grapat de professors —molts!— i encara més companys —de Petrer, d’Elda, de la comarca— encetava la meua neguitosa vida de batxiller.

Jo procedia d’un entorn escolar  de poble, d’una increïble escola unitària massificada situada en un carreró d’escales pedagògicament impossibles, on apreníem de tot i passava de tot amb només un mestre. De sobte, l’INEM “Azorín”, que representava tots els canvis imaginables: en tres mesos havia canviat de segle escolar. Un conjunt de sensacions, percepcions i emocions que no s’han esborrat en el temps.

Companys de la promoció 68-75


Érem la segona promoció. Xics i xiques entràvem junts però ens partien en l’edifici en forma de H. Vam passar d’estudiar en una enciclopèdia a fer-ho amb una dotzena de llibres, que adquiríem en l’eldera Libreria Vidal. El profes eren molt educats, només ens insultaven i en llevaven punts del “boletín”, res que ens traumatizara als petrolancs criats per les faldes del castell. 

Estudiàrem, abandonàrem l’institut, seguírem en el món del treball o de l’estudi i ens férem hòmens i dones de profit. Aprenguérem molt: una miqueta dels llibres i dels bons professors i professores; i molt dels amics, amigues i companys...



Jo, anava aprovant amb regularitat funcionarial, em quedava amb “deu veritats i quatre mites” i me’n fotia de la resta. M’interessava, però, més l’educació sentimental que rebia dels col·legues experimentats i d’altres entorns poc recomanables: una altra història.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada