"¿Quién me ha robado el mes de abril?"

“¿Quién me ha robado el mes de abril?”

Convidat amablement pel bon amic Luis Rico, director d’EL CARRER, encete amb este article una sèrie d’escrits que amb freqüència mensual apareixeran al setmanari municipal. Gràcies per l’oferiment.

La columneta durà com a títol genèric “La rella damunt el record”, fragment d’un vers del poema “He mirat aquesta terra”, de Salvador Espriu, que ha fet famós el cantant valencià Raimon. L’estrofa on s’inserix diu així:

Mentre m'envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Els quatre versos expliquen perfectament la intencionalitat de tot allò que expressaré en estes línies: una visió, des dels anys acumulats, del passat. Nostàlgica o no. Quan amb la rella del pensament remous el bancal dels records pot passar de tot.

En este primer seré tòpic, parlaré de la primavera. Abril, a mi, em sembla el mes primaveral per excel·lència. Se sol lligar a la Setmana Santa i a Pasqua, tot i que a voltes, com enguany, estes festes llunars s’anticipen. Eixos dies que s’enceten el  Diumenge de Rams —“Qui no estrena, no té mans”—, al qual seguix la Setmana de Passió, que en els temps foscos de la Dictadura Nacionalcatòlica es caracteritzava pel dol civicomilitar imposat i que, avui dia, és una perpètua emissió televisiva amb personatges del “Kukluxklan” que passegen ídols de fusta, com diu un amic meu d’Alabama. 

Tot acabava en els tres dies de Pasqua amb mones, cançonetes i xiques guapes —moneres— que ens invitaven a berenar i a saltar a la comba. 

Ah, i una obligada malaltia que indefectiblement apareixia en ma vida: mai no sabré si era astènia primaveral, tifus o depressió adolescent... “¿Quién [coño] me ha robado el més d’abril?”, que diu don Joaquín.