Exàmens, carabasses i fogueres
L’últim tram de la primavera
sempre l’he associat a la necessitat d’”empollar”per superar el curs. Tal
sensació la vaig començar a viure als dotze anys i no em va abandonar mai fins
als quaranta. Últimament me la mire exclusivament des de l’altre costat, el
professoral: juny, temps de correcció d’exàmens.
Com a estudiant puc dir que he
transitat per totes les tàctiques i maniobres de qui busca superar les temudes
proves finals, i ho he fet amb resultats desiguals. Sóc dels qui pot lluir
alguna excel·lència, però també estrepitoses carabasses.
La meua mare m’ho deia:
“¡cuidaico con las calabacicas!”. Sovint, però, hi entropessava. Per això m’agradaria
referir-me al significat de “traure carabasses”, en els estudis, i “donar (o
rebre) carabasses”, en l’amor. Sembla ser que pel que fa a la part amorosa la
tradició ve de l’antiga Grècia i s’estengué per tota Europa. Diuen que la
carabassa és un antiafrodisíac i quan un home demanava sense èxit relacions
a una dona, esta li donava un tros de carabassa perquè el jove rebaixara la
seua lascívia. ¿Pot tenir la mateixa finalitat en els estudis? “Fica el cabet
en els llibres i deixa’t d’aventures i amors, xicot”, no ho sé.
El foc també ha estat
significatiu en el juny de la meua infantesa: les desenes de fogueres que es
feien als carrers de Petrer la nit de Sant Antoni de Pàdua, el 12 de juny. Jo
era de la del carrer Sant Rafael. Al sonsonet d’”Una llimosneta pa Sant Antoni,
oli, oli” recollíem llenya i objectes de fusta per a cremar. Per sort, la colla
del Terròs ha sabut recuperar la festa ígnia del solstici. Quin poble tan
estrany Petrer, no?, celebra el solstici onze dies abans que la majoria dels
pobles d’Europa. Hi investigarem...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada