La sòrdida pornografia del Cinexin
«La pornografia —i ben mirat, mai no s’hi arriba— pot ésser matèria de literatura, tant com la devoció a qualsevol sant» (Joan Fuster, 1955)
Esta rella remourà records agredolços. Parlar de sexe, pornografia,
erotisme, sensualitat, nuesa, actes sexuals, etc. sempre té un punt de frívol i
divertit i d’altre de traumàtic i pervers. També sé que diré coses polèmiques
quan el discurs de la postmodernitat educativa, que majoritàriament faig meu, està
combatent-la feroçment. Pense que sovint, però, s’equivoquen d’enemic: els enemics es diuen patriarcat,
capitalisme i repressió religiosa.
A la cultura sexual
apresa a partir dels, posem-ne, deu anys gràcies als amics i “intuïcions”
cinematogràfiques i televisives, hem d’afegir les primeres revistes vingudes de nord enllà, clandestines i directament
atractives, “marranes”. Es deixaven,
es llogaven, es venien a preus importants, s’intercanviaven i les miràvem en
colla, tot i que algun privilegiat les disfrutava en privat, malgrat les
amenaces de ceguesa, infern, fills “tontos” i augment dels gran facials. Als meus
catorze o quinze anys el “tinglado” hi estava normalitzat.
Casualment, eixos “anys ze” coincidiren en el meu cas amb els canvis
socioculturals de l’”Espanya aperturista” —una brutal i sanguinària dictadura
es disfressava de modernitat—, la qual cosa volia dir que el grau de nudisme femení augmentava a diari. Per a nosaltres això
era una gran alegria, no ho ocultaré.
I així van arribar les pel·lícules X,
estupidoeròtiques: la “pseudoelegant” Emmanuel
—més eixida que el cantó de Pitxilín—, totes les seues seqüeles i el “cutrerío
español”. Faltava el porno: va
tardar alguns anys a ser obertament legal, però clandestinament ens arribava en
format de pel·lícules de “superocho”. I ací em ve un record clau en la meua “deseducació”
sentimental: la colla d’amics vam aconseguir un curt pornogràfic de deu minuts
que vam passar amb un Cinexin, un
projector de joguet, i que, protagonitzat per un home i una dona físicament
patètics, a més d’oferir-nos un “metesaca” —cita textual de La taronja mecànica: que gran que eres
Kubrick!— ens van donar tota una
lliçó d’antierotisme: el paio s’unflava el membre amb una mena de bomba, la
dona feia un “estriptis” i estava al punt de caure un bac en llevar-se les
bragues i, després, la penetració: un
primer pla tan lamentable com sòrdid que em va fer pensar que les
pel·lícules porno es poden vore igual per avant que per arrere. De fet ho vam
comprovar amb el manubri del Cinexin.
Des de llavors, la pornografia me la mire entre còmica i patètica. A mi que
me’n donen de baixa: jo soc del club de
l’erotisme. Em posen més uns quants versos estellesians que uns òrgans
humans friccionant-se i produint diversos fluids. No és moralisme, és bon gust.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada