COMARCA: UNA TRILOGIA- i III

Un de Petrer.- Quina meravella el Gran Cañón del Colorado!

Jo.- I què em dius de la serra de Salines?

Un de Petrer.- On està?

Jo.- A Nuevo México.

Descobrir la comarca en tota la seua dimensió m’ha dut —i continua duent-me encara— anys i panys. Ho diré amb claredat: jo vaig començar a fer-me amb la dimensió d’este territori que va del naixement del Vinalopó al Carxe quan vaig decidir pedalar carreteres locals, camins rurals, pistes forestals i sendes, és a dir, fa quasi trenta anys, amb la meua BTT.

Llavors, el meu petit món local s’eixamplà a un altre “petit/gran món” de dimensió humana, fàcilment abastable, ric en paisatges, paisanatge i referents emotius. Cada camí, cada poble, cada partida rural, cada paratge, cada raconada, cada barranc, cada cim... eren una aventura, sovint col·lectiva —la penya ciclista—, però també, a vegades, estrictament individual.

Primer va ser l’entorn petrerí, del qual no parlaré perquè és tan conegut com bell i exigent pel que fa costeres i muntanyes. Les fites em duien a Castalla, Agost i a les planures de Saix i Villena, per un costat, i Monòver i Novelda, per l’altre. Elda m’ensenyà camins cap a Monòver, Novelda i Salines (les raconades de la Camara).

Els meus anys d’estiueig al Camp de Monòver em permeteren conéixer l’increïble entorn emmarcat per la Romana, els dos Fondons, l’Alguenya, el Pinós i Salines. Tinc el record de l’eixida solitària de cent quilòmetres per fer la Múrcia que parla valencià. Hui seguim explorant i trescant estos espais, amb ascensos com els de la serra de Salines, la serra de Crevillent, el Carxe, la serra de Salines o el barranc de Caseta, i inenarrables gatxamigues. Últimament hem mirat cap al sud-est: Asp, fins al mateix pantà d’Elx, s’ha fet també destinació obligada; sense oblidar el Rebolledo per Sant Pasqual d’Orito.

Les meues retines s’han amerat d’una riquíssima diversitat paisatgística i, alhora, les papil·les gustatives també han fet grans descobertes en bars i restaurants pròdigs en esmorzars de la terra i ulteriors dinars de plats ben nostrats. I la gent , què vos he de dir de la gent? La bona gent del Vinalopó que encara es coneix pels sobrenoms.