APRENENT LA DEMOCRÀCIA A LA PLAÇA DE BAIX

Mesa d'edat del primer ajuntament democràtic de Petrer des de 1939. D'esquerra a dreta F. Blasco (o. major), A. Blasco (secretari municipal), J. Maria Navarro (president) i V. Brotons (secretari)

 Aprenent la democràcia a la plaça de Baix

A Antonio, Boni i Oliver. 

I Satur (In memoriam)

Jo: tenia vint-i-un anys; família de “rojos” i republicans; havia passat per una OJE irreverentment antifranquista; vaig formar part de la Junta Democràtica; Feia valencianisme cultural en l’Exeo; tenia un títol de mestre d’escola; era un assalariat en una fàbrica de sabates; havia format part de la direcció “provincial” de les Joventuts Socialistes, expulsat per troskista: un cadell polític orfe d’organització.

Els meus bon amics de les Joventuts Comunistes m’oferiren d’anar en la llista en les eleccions municipals de Petrer pel PCPV, que se celebrarien el tres d’abril de 1979. Fa quaranta anys. Boni Navarro encapçalava la llista: un candidat jove amb una trajectòria de lluitador demòcrata admirable i amb una formació gens menyspreable, el millor de tots els candidats. La il·lusió, l’esperança i la innocència acompanyaren les moltes hores de treball fent programa i fent campanya.

Públic en la sala de plens en l'acte de constitució del primer ajuntament democràtic des de feia 40 anys. La fletxa indica al meu avi, Vicent Brotons Rico, llavors President de 'agrupació local del PSOE i regidor de l'útim ajuntament democràtic de Petrer l'any 1939.

 La nit del tres d’abril vaig ser un dels vint-i-un regidors i regidores de l’Ajuntament de Petrer democràticament elegits: el més jove.

El ple municipal va quedar així: nou, PSOE; cinc, UCD; quatre, PCPV; dos, AP, i un MCPV. El pacte estatal de l’esquerra va permetre fer alcalde Vicent Maestre, del PSOE, qui va formar un govern de concentració en què participàvem totes les forces polítiques: des dels hereus franquistes mutats en demòcrates fins als radicals rupturistes d’esquerres.

Foren quatre anys construint la democràcia municipal encotillats per lleis i reglaments franquistes. Quatre anys de debats i vehemències ideològiques profundes que serviren per aprendre molt i saber fer dels paisans adversaris amics i amigues.

 Tinc la impressió que en l’actual “consolidada democracia borbónica” la cosa va per altres camins. Jo parle d’un temps que no era nostre. Ara ja sabem de qui és. Seguix sense ser nostre.