Els “fruits saborosos” dels estius
Uns albercocs petits,
dolços i amb el perfum d’un estiuenc carrer de Sant Rafael han desfermat la
meua passió per la fruita del temps de la calor. Inspirat pels Fruits saborosos (1906), de Josep Carner, jugue a les sinestèsies
de flaires, gustos, imatges i textures:
¿Tants d’albercocs li deixes
al vell albercoquer?
- ...prou m’agrada
menjar-ne pels camins
fent festa a la dolcesa
que em raja boca endins.»
I com si fora una cirera, que n’agarres una i te n’ix una dotzena, he ficat la mà als basquet del fruit vermell de l’Algurrama, n’he agafat dos penjollets per fer-me sengles arracades i he gojat menjant-ne en un constant retorn al xiquet que vaig ser:
i en ses mans bellament saltironen i dansen»
Prunes
morades, prunes daurades, esclaten en dolçors d’aigua, un festival per al
paladar:
«...seu
a l’ombra de la prunera vella.
Relluen delitoses, endins, les prunes d’or.»
Relluen delitoses, endins, les prunes d’or.»
Evoque
vivament la tia Amanda cantussejant i pelant un albèrgic de nom tan petrerí —el
nostre poètic melicotó: “mel-i-cotó”— per trossejar-lo i posar-lo en el got
que, ple de vi, es refresca en la nevera. Al dinar serà beguda i postres
delitoses.
El ritual
del meló d’aigua —d’Alger, allí; síndria, allà—. Colpejar i escoltar, tallar
pels peçons i olorar, convertir-lo en infinites tallades i menjar-lo al carrer
mentre regalla el seu suc per la comissura dels llavis i llancem amb força les pepites:
«es
passen una síndria que és la més gran de l'hort»
I a Sant
Joan bacores, verdes o madures, però segures I així va ser: sensuals,
memorables, captivadores.
«La
dolçor és la vida,
essència inspiradora,
i al mes de juny la bacora
—pròleg d’estiu— ens convida.»
(Joan Valls)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada