Ha nevat!
«Neu al gener, tot l’any va bé»
La generació anterior a la meua,
és a dir, la gent de més de setanta anys, recorda veure Petrer nevat quasi tots
els anys. Fins i tot recorden alguna nevada important amb un talló de quasi mig
metre. La meua generació i les posteriors no s’han trobat mai amb eixa
circumstància meteorològica.
M’han explicat que als poc dies
de nàixer jo va haver-ne una de gran, de les històriques. Això va ser
exactament el 17 de gener de 1957. Jo n’evoque d’altres, tot i que bastant més
lleugeres que la que em va donar la benvinguda amb deu graus sota zero al meu
primer dur hivern, tot i que en càlida llar.
La primera nevada que tinc
gravada en la memòria va ser finalitzant els anys 60. Mon pare, excepcionalment,
va venir a casa i em va baixar a l’institut amb el cotxe. Com que vaig arribar
molt prompte, vaig tenir el privilegi de ser el primer que deixara les seues
petjades en el descampat de terra de la part de darrere del centre educatiu.
Iniciant-se els vuitanta recorde haver patinat pel carrer de la Constitució
sobre la neu gelada amb el corresponent estrepitós, espectacular i humorístic
bac.
Les altres imatges de neu a
Petrer són les muntanyenques i les de les teulades i terrasses petrerines
vistes des d’una privilegiada quarta planta del carrer Sancho Tello.
Altra cosa és el fet d’anar a
buscar-la a la part alta del terme: Catí, Rabosa, Caprala, Puça, el Sit... Això
ha estat més freqüent. Eixes recerques sempre han tingut un toc aventurer: el
cotxe que s’atasca; la “mountain bike” que a la duresa del fred afig les
dificultats del maneig (una vegada, baixant del Sit, vaig caure, huit o deu
voltes, sense cap conseqüència, per sort).
¿I enguany direm “Ha nevat!”?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada