Homenatge a Catalunya
A Barcelona i a Cambrils: No tinc por!
Catalunya es van convertir durant
1936 en el referent mundial dels demòcrates revolucionaris: antifeixistes,
antistalinians, anticapitalistes. Socialistes i llibertaris profundament
idealistes construïen, fusell en mà o col·lectivització eficient, un ordre popular.
Ho recorde, lectura de joventut, 1979: «Era la
primera vegada que em trobava en una ciutat [Barcelona] on manava la classe
obrera. Pràcticament tots els edificis importants havien estat ocupats pels
treballadors i apareixien decorats amb banderes vermelles o amb la bandera
vermella i negra dels anarquistes [...]Totes les botigues i els cafès exhibien
una inscripció fent notar que havien estat col·lectivitzats. Els cambrers i
dependents et miraven a la cara i et tractaven de tu a tu. Ningú no deia “
senyor” o “ vostè”, tothom es tractava de “camarada” i de “ tu”, i deia “
Salut!” en lloc de “ Bon dia”». Així ho explicà l’escriptor i brigadista internacional
George Orwell, l’autor de 1984 i Rebel·lió en la granja en el seu magnífic
llibre Homenatge a Catalunya.
Vuitanta-un anys després, els qui hem aprés democràcia i llibertat en
pau sense limitacions ni oportunismes —sense amnèsies ni silencis vergonyosos;
sense mistificacions ni fraus; sense postfranquismes ni neoborbonismes; sense por
al diàleg i al debat; sense “ara no toca” o “no convé”— sabem que la màxima
manifestació democràtica són les urnes i la gent prenent pacíficament els
carrers i les places...
Aquells i aquelles que volem que s’expresse la voluntat
de tots els catalans, des de la fidelitat al poder popular emanat de
l’inalienable dret democràtic al vot, retem el nostre “Homenatge a
Catalunya-2017”: en peu d’urnes davant qui no coneix altre llenguatge que
l’amenaça intimidatòria. La revolució de la gent feta amb paperetes i urnes
—pacíficament!— és democràticament incontestable: agafeu l’horitzó!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada