“Me gusta el fútbol”
Em ve al cap este vers d’una cançoneta,
sintonia d’un programa nocturn “futbolero”: “m’agrada el futbol?”. Respondré
tot seguit: sí, però...
M’explique: de menut em vaig
aficionar al futbol per cinc costats: la moderada afició del pare; els
partidets als bancals de darrere de la Foia; les col·leccions d’estampes i
cartells que acumulava, i l’assistència a algun partit del Petrelense CF i de
l’Elx CF!. I de tot només va quedar la meua profunda adhesió sentimental a
l’Elx.
Adolescència i joventut va ser un
temps de desconnexió futbolística. Entre els meus escassos dots per a l’esport
i l’afició cap a l’handbol dels amics vaig oblidar el futbol. Tot i això seguia
sent de l’Elx.
La dècada dels 90 em va activar
una lleu afició futbolera, vinculada als sopars del cuartelillo fester. En veure que allí la immensa majoria
era del Madrid, jo “em vaig fer del Barça” per emprenyar, perquè era i és
l’únic equip que fa futbol/excel·lència i
perquè és “més que un club”: tothom m’entén (quadribarrades, estelades,
in-inde-independència!...). De cor, però, seguia sent elxer.
Encetant-se l’actual dècada vaig
anar a algun partit del meu equip a l’Altabix. I quan el 2013 va pujar a
primera em vaig apuntar a la Penya de l’Elx, de Petrer, i em vaig fer
l’abonament. I certament, van ser dos temporades entranyables i inoblidables
amb la bona gent de la penya. Després va venir la decepció: la mala bava de la
Federación Española envià a “bascollaes” l’Elx dels meus amors a segona
divisió: la pitjor gent està en les directives futbolístiques.
Ara he tornat al futbol episòdic
i televisat de ma casa, seguisc en la penya i admire la moral i el coratge blanquiverd del meus companys: m’agrada
el futbol? no, però...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada